S’instal·len al recinte del mercat de Sant Antoni uns mòduls interpretatius per donar a conèixer la història i el patrimoni de l’indret, des d’època romana fins l’actualitat : Servei de Premsa

S’instal·len al recinte del mercat de Sant Antoni uns mòduls interpretatius per donar a conèixer la història i el patrimoni de l’indret, des d’època romana fins l’actualitat

31/08/2018



Temps estimat de lectura: 4 minuts

La senyalística permetrà posar en valor i contextualitzar històricament elements de gran rellevància com el baluard de Sant Antoni del segle XVII

També explicarà l’evolució del mercat de Sant Antoni, inaugurat l’any 1882, el primer mercat d’aliments cobert de Barcelona construït fora del recinte emmurallat

El Servei d’Arqueologia i l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona han produït els vuit mòduls interpretatius

L’Ajuntament de Barcelona instal·larà vuit mòduls interpretatius a les diferents entrades del mercat, a banda de 4 plafons on es veurà l’evolució de la ciutat des de la seva fundació fins l’actualitat, i dos plafons que explicaran dos elements excepcional, com el Baluard i la contra escarpa, i una claveguera que menava aigua fins el fossat, a l’entorn del mercat de Sant Antoni per posar en valor diferents elements històrics i patrimonials de l’espai que ocupa actualment el mercat.

El Comissionat de Programes de Memòria, a través de la Direcció de Memòria, Història i Patrimoni i del Servei d’Arqueologia i l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, han produït les 8 vitrines serigrafiades i els diferents elements d’interpretació, que s’instal·laran durant el mes de setembre, i que complementen i posen en valor la remodelació del mercat, que va obrir portes al públic a finals de maig.

 

 

 

La responsable del Pla Bàrcino, del Servei d’Arqueologia de Barcelona, Carme Miró, ha destacat que “el recinte del mercat és un indret patrimonial molt important per la història de Barcelona, al límit dels districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, un indret destacat des de la formació de Bàrcino, per on passava la Via Augusta, que s’ha preservat, on hi havia portal de Sant Antoni medieval, el baluard de Sant Antoni, i la contraescarpa, que s’han conservat, i el primer mercat d’aliments central fora muralles, i un edifici singular del segle XIX dins l’Eixample de Cerdà”. “Donem importància patrimonial i expliquem aquest pòsit de la història de Barcelona, l’estratigrafia d’un indret on tenim totes les èpoques una sobre de l’altre”, ha dit Miró.

El gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Màxim López, ha subratllat “que era necessari explicar què significa el mercat, la seva historia i rellevància, i que ha esdevingut un equipament comercial i veïnal de primer ordre”. López ha subratllat que “ la contraescarpa que va aparèixer durant les obres, i que en el seu moment podia semblar una dificultat, s’ha convertit en una gran oportunitat que s’ha posat en valor i que s’ha d’explicar als ciutadans”.

Els nous elements interpretatius permetran explicar i contextualitzar històricament estructures de gran rellevància com el baluard de Sant Antoni, bastit entre els anys 1644 i 1647, que es troba en perfecte estat de conservació i que ha aflorat gràcies a la reforma que s’ha fet de l’antic mercat.

 

 

 

Així mateix, també hi haurà senyalitzacions que explicaran les diferents èpoques històriques que s’amaguen i es conserven al mercat o els seus entorns, des de la Via Augusta romana fins l’edifici i la història del mercat, construït segons el projecte de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias l’any 1882 i un dels exemples destacats de la importància que va tenir l’arquitectura del ferro.

Podeu descarregar tots els panells en aquest enllaç.

 

El baluard de Sant Antoni i la contraescarpa: un exemple de l’arquitectura defensiva d’època moderna

Entre els segles XVI i XVII, el desenvolupament de les armes de foc va comportar canvis en les construccions defensives d’època medieval, especialment a les vil·les emmurallades. En el cas de Barcelona, com en altres ciutats europees, es van començar a construir baluards en punts estratègics de les muralles, dissenyats per resistir els impactes de l’artilleria i, al mateix temps, per exercir accions ofensives. El baluard de Sant Antoni, bastit entre els anys 1644 i 1647, tenia una planta de forma pentagonal i una secció típica renaixentista, amb un parament atalussat bastit amb carreus de pedra de Montjuïc.

 

Sant Antoni: Una sortida natural de la ciutat des de l’època romana fins al segle XIX

Els panells informatius també ajudaran a entendre i explicar la importància que han tingut al llarg de la història diferents vies de comunicació que han travessat el territori on ara s’ubica el mercat.

Així, d’època romana, hi haurà informació del tram que s’ha conservat del recorregut original de la Via Augusta, principal via de comunicació en l’època de la fundació de Bàrcino, cap a finals del segle I A.C. Ja de l’època medieval, la senyalització explicarà l’antic camí de Llobregat que sortia de la ciutat emmurallada a través del portal de Sant Antoni i recorria aquests camps on també s’hi començaven a construir els primers hospitals i convents. Una via que posteriorment va ser la carretera general de Madrid, una sortida directa de la ciutat que es va mantenir en funcionament fins a la construcció del mercat de Sant Antoni.

 

L’edifici del mercat de Sant Antoni: un exemple de l’arquitectura del ferro que forma part de la xarxa de mercats

També explicarà l’evolució del mercat de Sant Antoni, inaugurat l’any 1882, el primer mercat d’aliments cobert de Barcelona construït fora del recinte emmurallat. La singular estructura de l’espai del mercat, en forma de creu grega, i que representa un dels edificis públics més emblemàtics de l’Eixample barceloní, o la importància que va tenir l’arquitectura del ferro sorgida arran de la revolució industrial, al segle XIX, son altres aspectes que s’explicaran a través d’aquesta senyalització memorial i històrica.

 

Fitxa tècnica

– Projecte: Institut de Mercats de Barcelona
– Direcció i coordinació: Servei d’Arqueologia de Barcelona. Direcció de Memòria, Història i Patrimoni. ICUB
– Disseny i ideació: AMBITO ZERO. Augusto Saavedra i Cristina Castro
– Continguts: Emiliano Hinojo, Carme Miró i Ravetllat – Ribas
– Producció: EXPOMON
– Il·lustracions. Il·lustració Històrica. Sergi Segura





Paraules clau
cultura/ Eixample/ mercat/ sant antoni/